El Parc Güell es troba a la part alta de la ciutat de Barcelona, tocant a la serra de Collserola i és un dels jardins més emblemàtics de la capital catalana. El seu dissenyador és Antoni Gaudí, el màxim exponent del modernisme català, un estil que s’inspirava en les formes naturals per a les arts decoratives, així com també utilitzava formes exòtiques i l’estilització dels motius que apareixien en les seves obres. Li va encarregar Eusebi Güell i el 1926 es va obrir com a parc públic. Posteriorment, el 1900 la UNESCO va declarar-lo Patrimoni de la Humanitat.

En un principi, el parc es va entendre com un conjunt de màxima bellesa natural on s’hi situarien habitatges de gamma alta amb tecnologia punta per tal que els seus habitants visquessin amb la màxima comoditat possible. Tant el dissenyador Gaudí com l’empresari Güell van voler plasmar-hi part dels valors que els representaven. Per això hi ha símbols del catalanisme polític, de la religió catòlica o d’elements mitològics.

Va ser el 1926, amb la mort de l’arquitecte, quan el parc va obrir les portes als habitants de la gran ciutat. El 1969, el Parc Güell va ser declarat Monument Històrico-Cultural de Caràcter Nacional.

Pel que fa a les formes i disseny del parc, combina la naturalesa del Turó del Carmel amb les formes ondulades de les obres de Gaudí. S’hi troben diverses columnes que tenen formes orgàniques i geomètriques. D’altra banda, la majoria d’estructures i escultures estan recobertes d’un mosaic de colors, tècnica clau i la més coneguda de les obres d’Antoni Gaudí. De fet, la intenció de Gaudí era integrar els elements arquitectònics amb la resta d’arbres i vegetació del parc.

Una de les escultures més destacades del Parc Güell és la que hi ha a l’escalinata que va de l’entrada a la plaça central. Allà hi ha una figura d’una salamandra recoberta de ceràmica de colors que ara ja s’ha convertit en la icona del parc. De fet, el drac també forma part de la infraestructura del parc. Quan l’aigua recollida per les columnes és transportada fins a un dipòsit, la sobrant surt per la boca del drac, donant la benvinguda al visitant i oferint així una manera pràctica per a no inundar el parc.

El Parc Güell compta amb una gran extensió, fins a uns 3.000 metres quadrats que té els marges ondulats, en forma de serp, per tal de seguir amb la temàtica natural i la forma del drac, figura emblemàtica de l’arquitecte. Per poder descansar i passar-hi una jornada calmada, en aquesta plaça hi ha bancs que s’adapten a la figura del cos humà, ja que Gaudí també va tenir en compte l’anatomia humana per dissenyar-los.

A la part alta del parc, Gaudí hi volia construir una capella, tot i que posteriorment va decidir posar-hi un monument en forma religiosa amb tres creus. Aquestes creus van ser destruïdes durant la Guerra Civil, tot i que es van reconstruir poc més tard, el 1939. Des d’allà es pot gaudir d’una de les millors vistes de Barcelona.

És de camí a aquesta escultura, que s’hi troba la Casa-Museu Gaudí, lloc de residència de l’arquitecte pocs mesos abans de la seva mort. Hi ha diverses obres de la col·lecció de Gaudí, també amb la col·laboració d’altres artistes, així com les mostres de les escultures de Carles Mani, un bust de Gaudí fet per Joan Matamala i retaule de Josep Llimona.

El Parc Güell és, per tant, un exemple de la combinació d’art i natura dins de l’urbanisme barceloní. Engloba la tècnica del trencadís, una de les mostres més destacades de l’art de Gaudí, en un espai ideal per a passejar-hi i gaudir de les vistes de la ciutat. És art en un dels parcs més grans de Barcelona.