Parc Nacional d’Aigüestortes, la natura en estat pur
El Parc Nacional d’Aigüestortes és un dels catorze Parcs Nacionals de l’estat espanyol i l’únic de Catalunya. Es troba al cor dels Pirineus, entre les comarques de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i es caracteritza pels seus 200 estanys de mides, formes i colors diversos i per muntanyes pirinenques que, en ocasions, superen els 3.000 metres d’alçada. La bellesa d’aquest parc és deguda als contrastos de l’aigua, la muntanya i la blavor del cel, sempre acompanyats de les piulades dels ocells i la remor de l’aigua dels rius i les rieres que erosiona les roques constantment.
Durant tot l’any, al Parc Nacional d’Aigüestortes s’hi poden dur a terme diferents itineraris (amb o sense servei de guia) que ofereixen excursions de tot tipus per conèixer el bo i millor d’aquest parc nacional en cada època de l’any. Degut a la seva climatologia, el parc canvia molt de l’estiu a l’hivern i val la pena visitar-lo en les diverses estacions de l’any. A l’estiu hi predomina la verdor dels boscos i la gran quantitat d’aigua que brolla per les muntanyes degut al desgel i a l’hivern hi predomina la blancor de la neu i el fred constant, sent molt comunes les temperatures sota zero. Els centres d’acollida del parc, anomenats “Les Cases del Parc”, es troben a les localitats d’Espot i Boí, i allà s’hi poden trobar l’oficina d’informació i altres serveis com guies especialitzats de muntanya que acompanyaran al visitant durant la seva estada al parc natural per mostrar-li la part més encisadora de la natura en el seu estat més pur. Entre les activitats més conegudes del parc, destaquen les rutes guiades amb raquetes de neu durant els mesos d’hivern, que deixen bocabadats als visitants per la grandiositat i la bellesa de veure de ben a prop les muntanyes del Pirineu cobertes de neu i gel. No obstant això, hi ha una gran quantitat de rutes, excursions i camins que es poden recórrer a peu i amb total tranquil·litat sempre que es segueixin les indicacions dels panells informatius i que el visitant no surti de les rutes establides.
La zona d’Aigüestortes és la zona més boscosa del parc i es caracteritza per la seva verdor constant. És ideal per caminar pels diferents senders de terra i els camins que s’endinsen al bosc i travessen els prats. Dues de les rutes més conegudes d’aquesta part del Parc Nacional són l’itinerari circular que envolta l’estany d’Aigüestortes i la pista forestal que arriba fins al llac Llong i que està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Sense cap mena de dubte, la zona d’Aigüestortes es pot visitar amb tota la família perquè les rutes són accessibles i fàcils de recórrer.
Per als amants de la muntanya, es recomana seguir alguna de les rutes que permeten descobrir la Vall de Boí. Hi ha itineraris de diferents nivells, kilòmetres i intensitats, de tal manera que els visitants poden escollir el que més s’adapti a les seves necessitats. Es pot gaudir del paisatge, de la diversitat de la fauna, de la història i de la cultura, ja que es poden visitar diferents esglésies i ermites. A la Vall de Boí s’hi poden trobar els monuments d’art romànic més importants d’Europa i es poden visitar esglésies romàniques com la de Santa Maria de Taüll o la de Sant Joan de Boí.
Per accedir al Parc Nacional d’Aigüestortes s’ha d’anar a peu, en bicicleta (pels llocs on està permès) o mitjançant els vehicles de transport públic autoritzats pel parc. Només podran accedir en vehicle les persones amb mobilitat reduïda amb una autorització prèvia. Per allotjar-se al parc, està prohibida l’acampada lliure però hi ha refugis de muntanya a diversos punts del parc per poder gaudir de la natura i poder-se allotjar al bell mig dels Pirineus. A més, a les poblacions properes al Parc Nacional d’Aigüestortes es poden trobar serveis d’hoteleria i càmping on allotjar-se durant tot l’any segons les preferències dels visitants.
Quant a la gastronomia d’aquesta zona del Pirineu, els plats típics són contundents perquè tenen com a objectiu combatre el fred. Recomanem tastar la sopa aranesa, el confitat i la girella i, en època de caça, el porc senglar, sempre acabant els nostres àpats amb un glopet de ratafia.