Castell de Mur
El castell de Mur és un castell medieval pertanyent al municipi del mateix nom, situat a la Conca de Tremp, al Pallars Jussà. Es tracta de la fortalesa romànica del segle XI més ben conservada de tot Catalunya.
Tant per la seva arquitectura com pel seu estat de conservació, la construcció ha esdevingut emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans i va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
El Castell s’alça al costat de l’antic monestir de Santa Maria, dalt d’un turó sobre la Noguera Pallaresa.
L’estructura arquitectònica de l’edifici és molt simple i consta d’un perímetre murat, de planta en forma de nau. Té només una porta d’entrada, oberta a ponent, a més d’algunes finestres i algunes letrines. El recinte forma un triangle rectangle una mica irregular a causa del seu emplaçament sobre una roca, amb els angles arrodonits. A l’extrem més estret hi ha una cambra triangular alçada damunt de la muralla que des de fora sembla una torre.
L’any 1986, el Servei de Patrimoni Arquitectònic va iniciar la restauració d’aquesta part. En les excavacions es va veure que la disposició interior del castell presentava restes de parets menors, que devien allotjar diferents tipus de dependències del castell.
A l’altre extrem més ample, al cantó est, és on hi ha la Torre de l’Homenatge, restaurada el 2011 per la seva museïtzació.
Al costat hi ha un mirador des del qual es poden gaudir d’unes vistes espectaculars de la zona i de l’embassament de Terradets.
Història
La primera vegada que es té constància que va ser documentat és al 969, en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de España.
El compte Ramon V de Pallars Jussà va cedir en feu el castell al noble Arnau Mir de Tost com a dot quan el 1055 es va casar amb la seva filla, Valença de Tost. Ell va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera. A la seva mort, la possessió del castell i territori va retornar al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu net. Els anys successius, els seus dominis van créixer i s’hi van afegir més fortaleses.
En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valença i al seu net Arnau. El patrimoni va continuar creixent en mans les següents generacions dels comtes de Pallars. Fins que, en la seva època més esplendorosa, va pertànyer als Mur i hi tenien el centre de la seva baronia.
La llegenda
La llegenda del Castell de Mur, recollida per l’escriptor de Pessonada, Pep Coll, conta la història que aquest castell era el centre del domini dels moros a la Conca de Tremp. És per això que els cristians l’havien assetjat un munt de vegades, intentant conquerir-la. Però la muntanya era calba de vegetació, que sempre els descobrien en el camí.
Un dia se’ls va acudir l’estratagema de camuflar-se amb branques d’arbre i d’arbusts. A poc a poc, van anar pujant la muntanya fins al castell. La filla del rei moro va observar alguna cosa estranya i li va preguntar al seu pare. Però el rei moro, confiat, no li va donar importància, atribuint-ho al vent. I així, els cristians van aconseguir conquerir el Castell de Mur.
