Vilanova de la Barca
Vilanova de la Barca és un municipi al costat de Lleida, situat al nord-est de la comarca del Segrià. Està banyat pels rius Segre i Corb. A més, abunden els canals de reg, com el Canal de Balaguer, pels arbres fruiters, principalment pomeres. Al costat del riu, hi ha un important aiguamoll on és freqüent veure aus migratòries. Aquesta confluència d’aigües fluvials formen un interessant paratge natural.
El seu nom ve donat que la barca va ser el motiu de naixement del poble, donat que era la via per establir un pas entre l’altra banda de la riba.
És un poble a visitar per conèixer la història de la Guerra Civil a Catalunya, ja que va ser un enclavament important on es va disputar un dels episodis més durs del front del Segre: es va destruir més d’un 75% del poble original que era una vila closa medieval.
Pels seus voltants encara queden trinxeres i búnquers que es poden visitar. Les van aixecar les forces republicanes que van fortificar la riba esquerra del Segre preveient l’arribada de les tropes franquistes. Un dels darrers punts de resistència republicana va ser el Tossal Roig.
Al poble, la memòria de la resistència és present amb un tanc republicà soviètic T-26, recuperat del fons del Segre el 1986, que avui es troba a la plaça de la Pau.
El Front Republicà no va aconseguir frenar l’arribada de les tropes franquistes que van ocupar el territori de Lleida. Els insurgents van ocupar el que quedava d’aquesta població i Vilanova va ser un dels pobles que Franco va adoptar per reconstruir. Se’n va encarregar Regiones Devastadas un organisme que utilitzava la mà d’obra dels presos republicans per edificar els pobles i ciutats destruïts.
Per això, bona part del que es pot veure avui dia va ser construït en la postguerra per presos polítics. Un exemple d’això és el pont que travessa el riu Segre, on encara avui es pot veure el monument de la reconstruïda Ermita de la Mare de Déu de Montserrat.
També van ser reconstruïts l’Ajuntament de Vilanova de la Barca, un elegant edifici porticat a la Plaça Major, al costat de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció.
Com que l’església vella dedicada a Santa Maria, una bella església romànica de la qual encara se’n poden veure fragments, va ser destruïda pels bombardeigs, se’n va construir una de nova. És tota blanca, amb una teulada ondulant.
Així i tot, també conserva vestigis d’un passat més llunyà: d’origen medieval, una necròpolis de l’alta edat mitjana a la partida de les Coves. La roca principal té uns 2 metres d’alçada i la tomba més vistosa té uns 50 cm d’amplada i els extrems arrodonits.
A 1 km de la població, hi ha una fortificació del segle III anomenada Castell Pagès, que van construir els musulmans.
Als entorns naturals d’aquesta localitat s’hi poden fer rutes pels boscos fluvials com el Sot del Fuster.
A Vilanova només hi ha un bar, i no hi ha restaurants ni allotjaments. Aquest poble conserva totalment la seva proximitat i es cuina una gastronomia típicament del Segrià amb aliments com hortalisses i fruites dels seus camps, peixos de riu i carns de la caça, com els embotits i els plats de carn amb bolets.
La Festa Major de Vilanova de la Barca és al primer cap de setmana d’octubre, quan s’ha acabat la feina al cap, i culmina amb la festa de la Cassola. A l’agost, per la mare de Déu, Vilanova torna a vestir-se de festa.
També és bona època per visitar aquest indret la primavera, quan els camps estan més frondosos.
Si hi aneu, no deixeu de visitar la seu vella de Lleida, un paratge que també alberga molta història de la Guerra Civil. Altres poblacions d’interès a les terres de Lleida són: Alcoletge, Benavent de la Conca, Bell-lloc d’Urgell, Artesa de Lleida.
Les principals vies de comunicació que connecten a la localitat són la carretera comarcal C-12 i l’autovia A-2.
En transport públic hi ha una estació de tren on passa l’RL1 (Lleida-Pirineus) i d’autobusos ALSA (Lleida-Agramunt).
