Sant Pere Sallavinera
Aïllat del soroll i immers en la tranquil·litat de la vida rural trobem Sant Pere Sallavinera, un municipi situat a la part nord de la comarca de l’Anoia i ple de carrerons estrets i empedrats. El seu nom prové de la parròquia formada al castell de Sallavinera que era a l’actual poble de la Llavinera.
Aquest territori ha sigut escenari de mites i llegendes, terra de comerciants, bandolers, petites esglésies o castells que encara s’hi amaguen. El paisatge destaca pels grans contrastos entre les zones forestals i les planúries. Les principals activitats econòmiques de la zona són l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratge) i la ramaderia.
La història del poble gira al voltant del Castell dels Boixadors, situat Turó dels Boixadors, a 848 m d’altitud, des d’on es pot contemplar tota l’Alta Anoia. El conjunt arquitectònic és d’origen medieval del segle XI, de transició entre el romànic i el gòtic. En destaquen les diverses dependències, la torre mestra circular de l’homenatge, una impressionant sala gòtica amb grans arcs apuntats, finestrals gòtics i dues portalades adovellades.
Al costat del castell, també s’inclou en el recinte emmurallat l’església romànica de Sant Pere, del segle XI, però amb posteriors modificacions, com el campanar de paret amb dues obertures. L’església, datada del 1014, és l’edifici més antic del terme. Un any més tard, es construiria el castell, en aquella època formava part de la marca de la Segarra.
Al poble, hi ha l’Església parroquial de Sant Pere Sallavinera, un edifici romànic i d’arquitectura popular del segle XI.
Als segles XVII i XVIII, la indústria manufacturera de farina va dotar d’importància la localitat. En van ser testimonis la casa molí de Boixadors, originàriament un molí fariner que ha habitat la família Bosch des de fa vuit segles, i Cal Ribalta, un gran casal del segle XVII, aixecat al segle XVII.
Hi ha diverses rutes per fer en bicicleta o a peu.
- De Sant Pere fins al castell de Boixadors es pot fer una ruta de 8 km en bicicleta BTT.
- Hi ha una altra ruta que ressegueix l’antiga via de transhumància, des d’on es poden veure les roques foradades. Aquests forats han estat identificats com a coves sepulcrals o ermitoris altmedievals, forns. En estar situats prop de camins de transhumància podrien ser coves de pastor emprades com a zones de descans.Al camí de Seguers també hi ha una curiosa roca foradada medieval, anomenada del Collet dels Pastors.
Algunes de les poblacions que es poden visitar als seus voltants són Calaf, La Llacuna, Castellfollit del Boix, Igualada i Cervera.
La millor manera de conèixer la zona és allotjar-se en les cases rurals distribuïdes pel territori i envoltades de la naturalesa, moltes són antigues masies que han estat rehabilitades i que inclouen totes les comoditats. A més, també hi ha hotels rurals i cases de poble. Pots consultar tota l’oferta de l’Anoia i l’Alta Anoia a Guiacat.
Pel que fa a la gastronomia de l’Alta Anoia, destaquen els llegums com el cigronet (de mida petita i gust intens), i altres productes locals d’alta qualitat com l’oli d’oliva, els embotits, els formatges de cabra, els pans i les coques o els carquinyolis. Es cuinen molts estofats de carn, com la palada, o els plats amb bacallà. A Sant Pere de Sallavinera hi ha un únic restaurant: el Restaurant la Pala, que justament agafa el nom del guisat, on serveixen plats tradicionals en un ambient familiar i acollidor.
La millor època per visitar la zona és entre principis i finals d’estiu, la tardor i la primavera, quan encara no fa fred. El clima és sec, i per això els contrastos de temperatura són més extrems. Al juliol a la plaça de Sant Pere, s’organitzen les Nits Culturals, que inclouen concerts de cambra.
La petita població està comunicada per l’Eix Transversal C-25 i la carretera BV-1001.
