Moià, un entorn per viatjar en el temps
El Moianès, de relleu muntanyós, és una comarca situada a la Catalunya Central, a la província de Barcelona, que limita amb el Pla de Bages, la Plana de Vic, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.
La seva capital, Moià, es troba en un entorn privilegiat, a més de 700 metres d’altitud, envoltada d’altiplans, fagedes i rouredes que atrauen senderistes i amants de la natura i la tranquil·litat.
Els orígens del municipi es remunten a la prehistòria i una prova d’això són els nombrosos dòlmens i coves que hi ha pels seus voltants.
Moià també és terra de tradicions, on el comerç i la gastronomia juguen un paper important. De fet, els seus productes ecològics són ben coneguts a tota la comarca.
Què veure
La riquesa natural i cultural de Moià fa que sigui un municipi plagat de joies històriques. Algunes d’elles es remunten a milers d’anys enrere, fins al Paleolític, mentre que d’altres són d’època més recent o inclús medieval, sobretot les que es concentren al nucli antic de la població.
L’església de Santa Maria va ser construïda entre els segles XVII i XVIII, aquest temple d’estil barroc destaca per les dues portalades amb columnes i el campanar octogonal de 52 metres d’alçada.
Està situada a la Plaça Major de la localitat, un espai porxat on es celebra el mercat setmanal des de l’any 1152.
El Col·legi de l’Escola Pia va ser la primera casa escolàpia de la península Ibèrica. Es va fundar l’any 1683, però va ser completament destruït per les tropes carlistes. Més tard, durant el segle XIX, es va reconstruir. Conté un claustre i una església de portalada barroca.
Una altra casa destacada és la de Rafael Casanova, la casa natal de l’heroi local que va defensar Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques el 1714. L’edifici és del segle XVI i encara conserva alguns elements gòtics i pintures de l’època. Actualment, és el Centre Cultural de la localitat, ja que a més d’una exposició sobre la vida de Rafael Casanova, també alberga l’Arxiu Municipal i el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.
Trobem dues altres cases; Can Rocafort i Can Viñas. Dues cases són dos bons exemples d’edificis modernistes. La primera és l’actual seu de l’Ajuntament.
A sobre de l’Ajuntament es troba la Plaça Sant Sebastià, on s’ubica el monument a Sant Sebastià. Es tracta d’una espècie de templet sostingut per dues grans columnes cilíndriques adossades i un pilar rectangular que envolta el pedestal amb la imatge de Sant Sebastià del segle XVII i que va ser restituïda durant la dictadura, l’any 1954.
Baixant per l’Ajuntament fins a la plaça de Can Rocafort veureu Cal Fàbregas, una casa amb elements gòtics (s. XIV-XV, XIX-XX) que quedava dins el recinte emmurallat del segle XIV.
Continuant una mica més avall, però pel carrer del costat, el carrer del Forn, s’arriba a la Plaça del Carreró, on està ubicat Cal Tanay, un altre dels edificis que forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya. Es tracta d’un casal de pedra tallada i planta rectangular de dos pisos (l’habitatge i les golfes) més planta baixa (les antigues cavalleries). Destaquen els dos finestrals del primer pis i els dos grans portals amb arcs apuntats de l’entrada.
Finalment, trobem una casa d’estil renaixentista (s. XVII-XVIII), l’Auditori Sant Josep, aquest també s’utilitza com a sala de conferències.
El Parc Municipal Francesc Viñas és un ampli espai verd i frondós ubicat a l’oest del nucli de població. Molts dels arbres que l’habiten són centenaris i creen un ambient fresc i acollidor que molts moianesos aprofiten per passar la calor de l’estiu.
Als afores de Moià trobem altres edificacions i zones d’interès.
Les Coves de Toll, aquestes coves prehistòriques són el principal atractiu turístic de Moià. A causa de la gran quantitat de vestigis animals i de restes que confirmen la presència humana a la zona, són considerades com un dels conjunts prehistòrics més importants del quaternari. Tenen gairebé 1150 metres de profunditat i estan formades per diverses galeries amb un total de dos quilòmetres de recorregut, tot i que només són visitables 158 metres.
Una altra prova de la presència humana a Moià durant el final del període neolític són la gran quantitat de dòlmens que es troben repartits per tot el Moianès. N’hi ha de vint tipus diferents, però destaca el de Puig-rodó, situat al cim més alt de Moià.
El Casal de Castellnou de la Plana és una masia considerada com un dels millors exemples de construcció gòtica de la comarca. Es va edificar entre els segles XIII i XIV i va arribar a tenir condició de castell, substituint el de Clarà. Està dividit en tres dependències: l’antic molí, del que es conserva la bassa i l’obrador; l’agrícola i el destinat a l’habitatge.
El Castell de Clarà és primer castell de Moià amb data del segle X, actualment només en queda una part de la torre de l’homenatge i les restes d’algunes dependències. Està situat dalt d’un turó i al seu costat es troba la capella de Sant Andreu, que va ser reconstruïda al segle XIX.
Finalment, trobem dos espais per gaudir de la zona. El Parc del Molí Nou és un espai natural que s’ha convertit en un lloc ideal per passar un dia al camp o fer una passejada pel bosc. Disposa de taules de pícnic, fonts i a la vora hi ha, fins i tot, un petit pantà.
El Mirador de la Creu està situat sobre un altiplà, ofereix una vista panoràmica del Moianès, el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
A tocar del mirador es pot visitar el Jardí Botànic de Cal Riera i les seves 264 classes de plantes medicinals.
Què fer
L’entorn natural de Moià està protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat (PEIN). A més de la fauna i la vegetació, està format per desenes de rutes que recorren la comarca i els seus pobles. Aquests itineraris es poden recórrer a peu, a cavall o en bicicleta i són ideals per visitar els dòlmens, les construccions de pedra seca, alguns masos i altres indrets amb encant, com la riera del Perer.
Una altra alternativa és descobrir Moià i el seu entorn des de l’aire. Algunes empreses ofereixen vols amb ultralleuger i en globus.
Per altra banda, els amants de l’escalada, i els que s’inicien en aquest esport, de segur gaudiran a les Roques Tallades de Montbrú.
Molt a prop també es troba el Club de Golf Montbrú-Moià, el primer que es va construir al Bages (comarca a la qual abans pertanyia Moià).
Gastronomia
La cuina moianesa destaca per la utilització d’ingredients ecològics i de proximitat de gran qualitat. De fet, la marca ‘El Moianès ve de gust’ promou els productes de la comarca i l’ha convertit en un reclam per al turisme gastronòmic.
La gent del Moianès són tradicionalment cansaladers, formatgers, pastissers, xocolaters i forners. A més, en els últims temps, s’han especialitzat en tota mena de productes derivats de la soja.
Un dels productes típics del Moianès és la col d’hivern. Amb ella, i amb patates, s’elabora el “baietó”, un plat popular similar al trinxat.
Pots trobar tots els restaurants de Moià a Guiacat.
On dormir
L’oferta d’allotjament a Moià no se centra en hotels i hostals, sinó en cases rurals situades tant dins de la població com als afores. La majoria són masies amb 400 o 500 anys d’antiguitat que han estat reformades i que compten a totes les comoditats per gaudir d’una estada tranquil·la i relaxada, així com d’unes boniques vistes panoràmiques.
Pots trobar tots els allotjaments rurals del Moianès a Guiacat.
Festes
Moià és una població rica en tradicions populars, com es pot veure en les seves festes. Un exemple són el Ball dels Garrofins i el Ball de Gitanes, dos balls tradicionals que tenen lloc durant la Festa Major d’Hivern; o la Festa Barroca, on cada 11 de setembre, a més de celebrar la Diada, els carrers de Moià es converteixen en un teatre a l’aire lliure amb obres interpretades pels mateixos habitants de la població.
Durant la Setmana Santa, surten els Armats, soldats romans que omplen la plaça Major amb els seus passos coordinats.
També atreuen molts visitants a Moià la Trobada de Puntaires, el Festival de Música Francesc Viñas i les 24 hores de Resistència amb moto.
Millor moment per visitar el poble
Els boscos que envolten Moià despleguen un ventall de colors durant la tardor i és molt bonic passejar per la rodalia. També són bona època per visitar el poble i gaudir de la frondositat dels boscos la primavera i l’estiu, mentre que els hiverns solen ser força rigorosos.
Què veure a prop
El viatge a Moià es pot complementar visitant altres indrets dels voltants, alguns dels quals es troben a pocs minuts de distància.
Un dels més famosos és el Monestir de Sant Miquel del Fai. Aquest es va construir sobre un penya-segat i l’acompanya un espectacular salt d’aigua. La carretera per arribar-hi recorre la muntanya, per una banda, mentre que per l’altre les vistes són impressionants.
Al terme municipal de Castellcir es troba el Salt de la Tosca, un salt d’aigua situat enmig d’un bonic paratge natural. En un costat de la riera es pot visitar l’antic Molí de Brotons.
Al poble de Gallifa hi ha les restes del castell de Gallifa, documentat des de l’any 999. Encara es conserven part de les muralles, la capella romànica i les restes d’una torre circular. Dintre del recinte emmurallat es pot veure l’ermita de Santa Maria del Castell, en molt bon estat de conservació.
A menys de mitja hora amb cotxe des de Moià, es poden visitar dues poblacions: una dins la comarca del Moianès, Granera. És poble més petit de la comarca i destaca pel seu patrimoni històric, amb un castell medieval, i la natura que l’envolta.
I l’altra Manresa. A la ciutat bagenca hi destaquen l’església gòtica de Santa Maria de la Seu, el Pont Vell medieval; l’Ajuntament, d’arquitectura barroca o l’edifici del Casino, d’estil modernista.
Imprescindibles
- Descobrir els secrets de les Coves del Toll.
- Recórrer el nucli antic.
- Tastar els embotits i els formatges.
- Conèixer la figura de Rafael Casanova.
Com arribar-hi
L’empresa Sagalés disposa d’autobusos amb destinació Moià que surten de diverses ciutats de la província de Barcelona.
Si es viatja en cotxe, les carreteres per arribar-hi són la C-17, des de Barcelona; la C-25 i l’N-141c pels viatgers de Lleida, Girona i la Catalunya Central; o l’AP-7 i la C-55 pels viatgers de les comarques tarragonines.
