BarcelonaMonuments històrics

Antic Hospital de la Santa Creu

Clica per puntuar
(Vots: 0 Mitjana: 0)

L’hospital de Sant Pau, amb més de sis segles d’història, és l’edifici modernista més gran del món.

Els seus orígens es remunten a 1401 quan els sis hospitals que aleshores hi havia a Barcelona es van unificar en un sol edifici, d’estil gòtic, ubicat al barri del Raval: l’hospital de la Santa Creu.

Des del 1450, i durant cinc segles, va atendre les necessitats sanitàries de la població. Però a finals del segle XIX Barcelona era una ciutat en expansió que, a més, s’obria als avenços tecnològics, científics i higienistes de l’època. Tot plegat va deixar clar que l’hospital s’havia quedat petit.

El projecte d’ampliació, que es duria a terme al barri de l’Eixample, va ser possible gràcies al banquer Pau Gil i Serra que, abans de morir va deixar escrit al seu testament que part de la seva fortuna fos destinada a la construcció del nou hospital de Barcelona. Només va establir dues condicions: que estigués equipat amb les últimes innovacions en els camps tecnològic i mèdic i que es construís sota l’advocació de l’apòstol sant Pau. D’aquí el nom Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Les obres van ser encarregades a l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Aquest, després d’estudiar  els hospitals més avantguardistes d’Europa, va idear un complex de vint-i-set pavellons separats per evitar contagis (tot i que el nombre original era de quaranta-vuit). Per tal de crear un ambient tranquil i favorable per a la recuperació dels malats, va crear jardins al voltant cada edifici. A més, va connectar els pavellons amb una sèrie de túnels subterranis que permetien moure’s còmodament entre les diferents parts del complex. Cada pavelló tractaria una especialitat concreta, que es podien identificar segons el sant o la verge que figurava a la porta. Domènech i Montaner va seguir la tradició religiosa segons la qual cada malaltia està associada a una sant o una verge específics.

La construcció de l’hospital, iniciada el 1902, es va allargar durant 28 anys. Lluís Domènech i Montaner va morir abans de veure’l acabat i va ser el seu fill, Pere Domènech i Roura qui la va finalitzar. Aquest va respectar la idea original del seu pare en tretze edificis, mentre que altres sis els va crear seguint un estil modernista més moderat. Posteriorment se n’hi afegirien altres.

L’hospital va funcionar en aquest espai durant vuit dècades, fins que el 2009 es va traslladar a un edifici més modern a la mateixa illa de cases. Aquest nou hospital de Sant Pau, com se’l coneix comunament, incorpora un espai cultural.

Tothom qui vulgui pot visitar lliurement aquest magnífic conjunt arquitectònic i admirar la decoració de sostres, terres i parets, plens de filigranes i rajoles de colors.

Al soterrani, l’antiga zona de treball, un seguit de projeccions mostren quina era l’activitat que es duia a terme.

El pavelló de Sant Salvador és un viatge per la història de la medicina a la ciutat comtal. Part de la col·lecció de la institució es pot contemplar a les vitrines assortides amb antic material mèdic, les maquetes, els plafons informatius i les diverses projeccions.

També es poden recórrer els túnels i passejar pels jardins, des dels que es poden admirar les cúpules, escultures i vidrieres de la façana exterior.

L’actual hospital de Sant Pau està format per quatre blocs d’hospitalització connectats a un bloc principal, que inclou el vestíbul i les visites ambulatòries.

Disposa de vint-i-un quiròfans, sis-cents quaranta-quatre llits i cent trenta-sis punts d’hospital de dia repartits per la ciutat.

El centre duu a terme un gran treball en el camp de la docència. Compta amb la Unitat Docent de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola Universitària d’Infermeria. A més, participa en programes de formació sanitària especialitzada, organitza estades formatives i s’encarrega de la formació continuada del seu personal, entre altres activitats.

L’hospital de Santa Creu i Sant Pau, seguint amb la innovació en matèria sanitària que l’ha caracteritzat durant segles, s’ha convertit en un centre sanitari pioner a Espanya en quant a  investigació i recerca, com ho mostra la creació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau.

Amb sis segles d’existència, la seva influència, tot i centrar-se a Barcelona, s’estén a tot Catalunya, però també gaudeix de projecció nacional i internacional.

El conjunt arquitectònic de Sant Pau és un referent hospitalari a l’estat espanyol i a Europa, però també del patrimoni i la cultura de Catalunya. És per això que l’any 1997 va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Related Articles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button