Guissona, passió per l’agricultura
El municipi més poblat de la Segarra, després de la ciutat de Cervera, és Guissona. Té un total de 6.892 habitants i es troba al costat de Cervera. La seva ubicació és privilegiada, ja que gràcies a ella va començar la història de Guissona.
Al segle XVI es va descobrir l’antiga ciutat de Iesso. D’època romana, és un dels jaciments més importants de tota Catalunya. És una icona la seva muralla, que en el seu dia va arribar als 280 metres de llarg, i les restes d’unes termes de gran interès pel seu valor arquitectònic. L’origen de Guissona data el moment en què es va descobrir aquest jaciment arqueològic, que va ser conquerida i convertida en municipi pels romans.
En l’actualitat, Guissona disposa d’un itinerari per al gaudiment del públic que recorre els principals punts de les restes arqueològiques de Iesso. La iniciativa s’anomena Parc Arqueològic i explica tota la història de la ciutat romana, des del Museu de Guissona Eduard Camps fins a edificis antics com la torre de defensa, la casa senyorial i les termes.
Afegit al mateix municipi de Guissona se situa el poble Guarda-si-venes. Se situa a tramuntana i té només 31 habitants. El seu nom prové de l’expressió «guarda si vénen», per la situació de la seva torre de guaita a la plana de Guissona, que té la funció de proporcionar un lloc alt i segur des del qual es puguin fer observacions militars. També poden ser utilitzades com a torres de guaita.
Del petit poble Guarda-si-venes destaca l’església de Sant Miquel. D’estil romànic i amb un finestral a la façana d’estil gòtic, guarda una talla de fusta del segle XII de la Mare de Déu de les Neus. Aquesta imatge mostra la Mare de Déu alletant el seu fill. Tot i la petita dimensió del poble, el primer diumenge de maig se celebra la seva festa major.
No és fins a l’edat contemporània que el nucli històric de Guissona adquireix el seu aspecte actual. S’han enderrocat algunes de les entrades que donaven accés al poble per construir edificis com l’Ateneu o l’església de Santa Maria. Els canvis que ha sofert Guissona han comportat un creixement considerat de la seva població, que va arribar als 6.906 habitants l’any 2014, que mantenen el municipi en auge gràcies al motor principal de la seva economia, basada en l’agricultura, la ramaderia i la indústria.
De fet, la ciutat posseeix una important cooperativa agroalimentària, el Grup Alimentari Guissona. Ha sigut la cooperativa més gran de Catalunya i comercialitza productes de la zona juntament amb les seves agrupacions: la fundació bonÀrea, la Caixa Rural i la Corporació Alimentària Guissona, entre altres.
L’empresa té un procés integrat que va des dels camps de cereals i la producció animal a l’elaboració i comercialització de tota la seva gamma càrnia. Això significa que el contacte entre el camp i el consumidor és directe, sense cap intermediari. La idea de crear aquesta cooperativa va ser d’en Jaume Alsina i Calvet i un grup de pagesos de la zona de la Segarra, quan van començar la seva activitat ramadera per tal d’obtenir uns ingressos extres.
Tot el que avui dia és el municipi de Guissona ho és gràcies al dur treball que ha dut a terme la seva població, amb molt d’esforç i ganes per la satisfacció de la ciutat. Aquesta guarda molts vestigis de l’època romana que, en combinació amb la passió per l’agricultura, fan de Guissona un lloc digne de conèixer a fons.
