Monestir de Santes Creus, un dels monestirs cistercencs millor conservats
Un dels tres monestirs de la Ruta del Cister, juntament amb el de Poblet i el de Vallbona de les Monges, és el monestir de les Santes Creus. Curiosament, aquest és l’únic dels tres monestirs que no té vida monacal en l’actualitat i, per aquesta raó, el visitant podrà recórrer totes les cambres de l’edifici per descobrir fins i tot el secret més ben guardat.
La Ruta del Cister és un recorregut que ens apropa a tres monestirs catalans on es van establir els monjos de l’ordre del Cister: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Aquesta ruta d’enllaç connecta els tres monestirs on s’hi van construir edificis de tot tipus com hospitals, capelles, menjadors per a persones necessitades, cases d’artesans i granges.
El Monestir de Santes Creus és un dels monestirs cistercencs més grans que es poden visitar a l’actualitat i es considera també un dels millor conservats. Aquest monestir es va fundar el 1160 gràcies al comte Ramon Berenguer i als llinatges dels Montcada i els Cervelló. Els monjos que el van habitar provenien del monestir occità de la Gran Selva i van treballar molt durament per convertir el Monestir de les Santes Creus en un centre espiritual i d’estudis que va ser molt influent per a la Corona d’Aragó.
Les primeres construccions del monestir van ser molt austeres però poc a poc es van començar a crear espais amb pinzellades gòtiques com el claustre del segle XIV, que va ser el primer claustre gòtic de tota la Corona d’Aragó. Aquest claustre va ser encarregat per Jaume II el 1313 i és un exemple d’iconografia medieval. Les columnes estan decorades amb preciosos capitells i el seu traçat recorda al del gòtic flamíger. Al voltant d’aquest claustre hi trobem el gran dormitori on descansaven els monjos que, actualment, s’ha convertit en una sala de concerts durant els mesos d’estiu. A més, aquí hi podem trobar l’aula capitular romànica que conté les tombes en relleu d’alguns dels abats del monestir.
A més, al monestir hi ha un altre claustre, el claustre posterior, on trobem les diferents dependències domèstiques que formaven part de monestir: la cuina, el refectori del segle XVII, l’escriptori on podem contemplar dues columnes ben curioses en forma de palmera, el celler, i el palau reial, la construcció del qual va ser ordenada per Pere el Gran el 1280. A més, al costat d’aquest claustre hi ha l’antiga capella romànica de la Trinitat i, dins del monestir, també cal destacar el cimbori gòtic i la Torre de les Hores que data del segle XVI.
Aquest monestir va viure els seus moments de més esplendor entre els segles XIII i XIV gràcies a la noblesa. De fet, el rei Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou van escollir aquest indret com a panteó i van ser uns grans mecenes d’aquest edifici monàstic. Actualment, les seves restes mortals es troben en l’església del monestir, sota dos grans monuments funeraris del segle XV. Aquestes dues obres funeràries es consideren les obres principals del primer gòtic català i són les úniques obres funeràries de reis de la Corona d’Aragó que es conserven intactes.
De totes maneres, a l’església, també hi ha altres tombes amb les restes mortals de personalitats tan importants per a la història de Catalunya com el rei Pere el Gran (segle XIII) o el gran almirall Roger de Llúria. La planta de l’església del monestir té forma de creu llatina i està composada per tres naus i cinc capelles abacials. La façana principal de l’església data del segle XII i hi destaca una portalada romànica amb un gran finestral cistercenc gòtic. A més, a l’interior del temple religiós hi ha el retaule barroc de Josep de Tremulles.
En l’actualitat, es poden fer rutes guiades pel monestir per descobrir tot tipus d’informació i curiositats sobre la seva arquitectura, funcionalitat i herència cultural. A més, al seu interior s’hi duen a terme diverses activitats culturals i hi tenen lloc exposicions i concerts. Els concerts més coneguts són els de música clàssica que s’organitzen cada estiu al dormitori del claustre major.
Aquest monestir, on la vida monàstica va ser present fins el 1835, és una de les nostres joies històriques i culturals. No us perdeu l’oportunitat de visitar aquesta meravella medieval si teniu l’oportunitat. No us en penedireu.
