La Catedral de Girona
Situada al punt més alt del centre històric de la ciutat; conegut com el Barri Vell, la catedral de Girona constitueix, juntament amb l’església de Sant Feliu, la imatge més icònica de la ciutat.
La Catedral de Santa Maria, coneguda popularment com la catedral de Girona, és el resultat de la influència de diferents estils arquitectònics i etapes històriques. Tot i que la seva construcció va començar al segle XI, el monumental temple no va ser acabat fins al segle XVIII.
El seu element més singular és, probablement, la immensa escalinata barroca; de noranta esglaons, a través de la qual s’arriba a la portalada principal; aquesta última, datada del segle XVII. No envà, aquesta i altres indrets de la ciutat, van ser escollits per gravar algunes de les escenes de la mítica sèrie Joc de Trons.
De fet, l’edifici ha experimentat diferents reformes, tenint en compte diversos moments de la història, fet que ha donat lloc al seu aspecte actual. Per una banda, presenta una nau gòtica; la més ampla del món, complementada per una imponent façana d’estil barroc. Per l’altra, el claustre i la torre de Carlemany, aquests últims d’estil romànic, completen el conjunt.
En el seu origen, la catedral configurava la seu del bisbe de la diòcesi, i, posteriorment, el bisbe Pere Roger va ordenar la primera reforma. El 1038 es va alçar la nova catedral romànica, de la qual en resten el claustre, dues ales de dependències canonicals, i l’emblemàtic campanar. Aquest últim presenta una planta octogonal, té sis pisos, i al seu extrem més alt hi ha un àngel de bronze.
Al segle XIV es va dur a terme una nova reforma de la capçalera i, en un inici, es va plantejar construir tres naus. Tanmateix, hi havia diferents opinions al respecte, ja que també es rumiava la idea d’edificar-ne una de sola. Això va donar peu a un debat que va durar gairebé mig segle, i, finalment, el 1417 es va acordar la segona opció, es construiria una sola nau, de 23 metres d’alçada.
L’escalinata que condueix a la porta d’accés al temple, del segle XVII, es tracta d’un dels elements arquitectònics d’estil barroc més singulars del continent europeu.
També són destacables els pòrtics gòtics laterals, coneguts com la porta de Sant Miquel, i la porta dels Apòstols.
La façana, del segle XVIII, és obra de Pau Costa, i està constituïda per tres cossos verticals. Damunt del frontis principal hi ha el campanar o torre de Carlemany, datat del segle XII, que alhora serveix de contrafort de la nau central.
Com a dada curiosa, de la torre sobresurt l’única gàrgola amb forma humana del conjunt, la qual representa un personatge llegendari: la bruixa de la catedral. Explica la llegenda que aquest va ser el càstig diví a una dona que blasfemava i tirava pedres contra el temple.
Un cop a dins de la catedral, la sensació que experimenta el visitant és de petitesa absoluta, ja que es troba immers en un espai coronat per una volta enorme. A més a més, acull trenta capelles, decorades amb les respectives imatges i retaules.
Destaca l’altar major, el qual exhibeix un ostentós retaule daurat, adornat amb pedres i esmalts, i l’emblemàtica cadira de Carlemany, feta de marbre.
A l’extrem nord hi ha el claustre romànic, construït per l’escultor Arnau Cadell, que presenta una forma singular amb doble columnata, i escenes de la bíblia als capitells.
Abans d’abandonar el temple, val la pena que visiteu el Tresor de la Catedral, el qual es troba al Museu Capitular.
Finalment, si voleu aprofundir en la història i simbologia d’aquesta obra única al món, us recomanem consultar les diferents opcions de visites guiades que ofereix el Museu d’Art de Girona.
