Talarn és un poble de carrerons estrets i costeruts que conserva l’encant medieval del segle XVII. Està situat a la conca de Tremp, al cor del Pallars Jussà, en un punt estratègic on es va construir el Castell de Talarn: sobre un pujol, a uns 1000 m, al marge dret del riu Noguera Pallaresa. Tant és així que, de fet, fins a finals de l’edat mitjana va ser l’antiga capital del Pallars Jussà.
Destaquen les fantàstiques vistes des de la vila cap a Susterris i el pantà de Sant Antoni, Tremp i la Conca Deçà; i cap a les serres de l’interior (Serra de Costa Ampla i Serra de Santa Engràcia).
La vila es va formar al voltant del Castell, del qual només en queden les runes. A més dels carrers, al casc vell de Talarn també es conserven passos sota arcs, torres i portals de la vila closa, trams de l’antiga muralla del segle XII i cases senyorials dels segles XVII i XVIII del carrer Major, també conegut com a carrer de Pau Coll. D’aquestes, en destaca la Casa del Baró d’Eroles.
També hi ha edificis de culte, l’església de Sant Martí de Talarn, originalment romànica, però amb remodelacions gòtiques i del Renaixement, és l’església parroquial de la vila. Als afores, queda la Capella Sant Sebastià, una ermita situada dalt d’un turonet, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
A la sortida del poble hi ha la font de Caps, una font d’aigua inclosa en el mateix Inventari per la seva arquitectura d’entre el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Als seus entorns, hi ha un parc públic i una zona d’esbarjo.
Hi ha diverses rutes de senderisme per fer a Talarn. La primera és el circuit circular d’uns 20 km de la cursa nocturna Cuca de Llum, que es fa a l’agost pel Coll de Roures, passant per Santa Engràcia i Gurb. També se’n pot fer una que arriba fins al Castell d’Orcau per la carena d’Orcau i és d’una distància semblant.
Als seus entorns també es pot arribar al Pantà de Sant Antoni, amb la seva espectacular i històrica resclosa de 82 metres d’alçada, construïda a principis del segle passat com la més gran d’Europa.
Al mateix municipi, també es pot visitar Santa Maria de Castelló d’Encús, l’església parroquial del poble de Castelló d’Encús. Al costat, Sant Martí és un petit temple romànic o de l’època medieval tardana.
Pel que fa a la gastronomia de la zona se la pot classificar com a cuina tradicional de muntanya. Sobresurten les carns a la brasa, la cassola de tros, l’escudella barrejada, el civet d’isard, l’estofat de senglar, el conill amb carretes, els caragols amb salsa i les truites de riu. Entre els productes típics hi ha els bolets que es condimenten molts plats.
Per aprofitar els productes de temporada s’elabora la coca de recapte i allioli de codony. També es fan embotits i formatges d’elaboració artesanal. Entre les postres cal destacar el mostillo, la coca de llardons i la mel i mató. Finalment, és una terra de vins de la denominació d’origen Costers del Segre i ratafia.
A Talarn hi ha alguns restaurants on menjar i diversos a la zona de la Conca de Tremp. Consulta tots els restaurants Guiacat.
El Pallars Jussà és un lloc ideal on allotjar-se, ja que disposa d’una àmplia varietat d’allotjaments per a tots els gustos. Pot ser una bona opció agafar un allotjament rural per estar en contacte amb la muntanya i conèixer millor la zona, gaudint de l’espai i comoditat d’una casa. Pots trobar tots els allotjaments rurals prop de Talarn a Guiacat.
El terme municipal de Talarn limita amb els municipis d’Isona i Conca Dellà, una localitat plena d’història; Tremp, l’actual capital de la comarca; Castell de Mur, on hi ha el castell i Guardià de Noguera; i Salàs de Pallars, amb una vila molt bonica. A prop es poden visitar Llimiana i Grup, dos pobles prepirinencs.
A Talarn només es pot arribar per carretera, ja que la línia de ferrocarril de Lleida-Pirineus a la Pobla de Segur passa per un túnel per sota la vila, però no hi té parada. Per poder-lo agafar s’ha d’anar fins a l’Estació de Tremp o Salàs de Pallars. La carretera més important que travessa Talarn és la C-13 (5 min. fins a Tremp). També ho fan la C-1412b i la C-1311.
