Poblat Ibèric de Castellet de Banyoles, un jaciment ibèric extraordinari
A 6 km de la població de Tivissa, a la Ribera d’Ebre, es troba un dels jaciments ibèrics més importants i extensos de Catalunya: el poblat ibèric de Castellet de Banyoles. Aquest indret ens permetrà conèixer com vivien els ibers que habitaven les terres catalanes fa més de 2.000 anys.
Aquest poblat ibèric de 4,4 hectàrees es troba situat a un punt estratègic, sobre un petit turó, des del qual hi ha unes vistes privilegiades del riu Ebre. Per tant, es pot deduir que els habitants d’aquest poblat controlaven perfectament el transit fluvial i el transport de mercaderies que provenien des d’altres indrets de la península ibèrica. El moment en el qual es va bastir el poblat no està gens clar, però gràcies a les restes d’objectes ceràmics que s’han trobat al jaciment, els experts creuen que aquest va ser fundat al segle VI a.C. per la tribu ibèrica dels ilercavons. No obstant això, és molt probable que un parell de segles abans ja hi hagués unes altres tribus instal·lades en aquest paratge natural. Segons les dades que s’han obtingut fins a l’actualitat, el poblat ibèric de Castellet de Banyoles es va mantenir ocupat fins a l’arribada dels romans a finals del segle III a.C.
El poblat ibèric de Castellet es va descobrir accidentalment el 1912, quan un grup d’investigadors va trobar un conjunt de restes soterrades entre les quals hi havia arracades, braçalets i algunes monedes. Gràcies a aquestes restes els arqueòlegs i historiadors han pogut esbrinar amb molta exactitud el període de temps durant el qual el poblat va estar habitat, el moment aproximat de la seva creació i el moment en el qual va començar el seu declivi. Anys més tard, en unes altres excavacions es van trobar altres objectes i, finalment, el 1927 s’hi va trobar el Tresor de Tivissa, la peça més important d’aquest poblat. A partir d’aquesta troballa van començar les obres d’excavació del poblat i el 1937 Brull i Serra Ràfols van descobrir part de dues torres pentagonals que es troben just a l’entrada del poblat ibèric per donar la benvinguda als visitants.
El Tresor de Tivissa és un conjunt únic de peces votives de plata format per quatre pàteres, onze vasos d’argent i un braçalet. Aquest tresor es va trobar el 1927, es conserva en perfectes condicions i està exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona.
Dins del poblat es poden visitar les ruïnes de la fortificació, que estan envoltades per un fossat excavat a la roca. A més, s’han trobat restes de molts edificis al voltant del perímetre del poblat i les dues torres pentagonals que hi ha a l’entrada. D’altra banda, també es pot visitar una edificació medieval de petites dimensions que va ser edificada per la ciutat de Barcelona al segle XIV. La seva funció era derivar els carregaments de cereals que es transportaven pel riu Ebre i que provenien de l’Aragó cap a una ruta terrestre que arribava fins a l’Hospitalet de l’Infant per tal d’evitar el pagament del dret de pas a Tortosa.
Dins del recinte del poblat ibèric de Castellet de Banyoles es poden visitar també unes antigues trinxeres de la Guerra Civil espanyola que es van utilitzar el 1938 durant la batalla de l’Ebre.
El poblat ibèric de Castellet de Banyoles es pot visitar de manera gratuïta i l’entrada és lliure. No obstant això, recomanem passar per l’oficina de turisme de Tivissa per obtenir la informació bàsica sobre aquest indret d’interès turístic i gaudir al màxim de la vostra experiència. A més, es poden realitzar visites guiades realitzades per arqueòlegs professionals que també duen a terme diferents tallers per a nens i adults relacionats amb el món dels ibers.
Aquest poblat ibèric, ubicat en un punt estratègic per controlar el comerç entre la costa i l’interior a través del riu Ebre, és un dels assentaments més importants de la seva època ja que les restes arqueològiques que s’hi ha trobat són de gran valor. No perdeu l’oportunitat de descobrir tots els secrets que guarda el poblat ibèric de Castellet de Banyoles, un dels centres neuràlgics d’aquesta zona fa més de 2.000 anys.
