A l’ombra de la Creu de Perves i sota el cobert de la comarca de l’Alta Ribagorça, es troba Perves, un petit poble que pertany al terme municipal del Pont de Suert. Fins a 1968, aquest municipi formava part de l’antic terme de Viu de Llevata.
La manera d’arribar-hi és a través de la carretera N-260, una ruta que connecta el Pont de Suert i la Pobla de Segur. La carretera té nombrosos revolts i el terreny es mostra especialment traïdor a l’hivern, amb la presència de plaques de neu.
Una de les seves principals joies arquitectòniques és l’església de Sant Fruitós de Perves. Amb un campanar octogonal, aquesta església parroquial és regida pel rector del Pont de Suert i forma part del bisbat de Lleida. A pocs metres del poble, també es pot trobar l’ermita de Santa Llúcia.
El poble té un passat força interessant, amb referències a un castell que ja no existeix i que fou esmentat en l’any 1080 i 1094. També va formar part de la baronia d’Erill fins a l’extinció dels senyorius el 1831. En el Fogatge de 1553, Perves ja tenia una comunitat de 10 focs, que equivaldria a uns 50 habitants.
Els terrenys que envolten Perves són muntanyosos i àrids, més orientats a la pastura que al conreu. La caça és escassa, però la presència de llops és notable. Malgrat això, l’agricultura es manté amb la producció de blat de qualitat inferior, patates i pastures. També és terra de bestiar, amb presència d’ovelles, vaques i egües.
Un dels esdeveniments més destacats és la festa del poble, celebrada el segon diumenge d’agost.
Si voleu gaudir d’un panorama magnífic de les serres del Pallars Sobirà i experimentar una pau gairebé mística, no dubteu a fer una parada en aquest petit poble.
