Catedral de la Seu d’Urgell
La Catedral de Santa Maria és l’edifici més emblemàtic de la Seu d’Urgell. Va ser construïda al segle XII seguint una arquitectura d’estil romànic català.
Forma part del conjunt Episcopal d’Urgell, juntament amb el Palau Episcopal, el Museu Diocesà, i l’església de Sant Miquel, o de Sant Pere, com l’anomenen alguns.
El temple és un edifici enorme format per tres naus separades per grans pilars. Hi destaquen el claustre i una cúpula sobre el creuer.
Té cinc portes d’accés, una torre del rellotge, dues torres quadrades (que havien de ser uns campanars, però que estan inacabades) i un campanar sobre la façana principal de torre quadrada i estil italià.
A diferència d’altres construccions romàniques, la catedral de La Seu presenta un conjunt escultòric força ric que es pot contemplar especialment a la façana occidental, a les finestres i al claustre. Sobre l’altar major hi ha una talla romànica de fusta policromada que data del segle XIII i que representa a la Verge d’Urgell, la patrona de la ciutat, també coneguda com a Mare de Déu d’Andorra.
Com que va ser construïda amb blocs de granit, la catedral té un aspecte de fortalesa imponent, una circumstància que va ser molt útil durant el setge que La Seu d’Urgell va patir el 1195. En aquell moment l’edifici va servir de defensa i de refugi per a la població.
Al llarg dels segles la Catedral de Santa Maria va patir diverses reformes que s’allunyaven de l’estil romànic. Però, a principis del segle XX, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va voler recuperar la majestuositat de l’edifici original. El resultat de la seva reforma és l’edifici que coneixem avui.
