La imatge de la Verge de Montserrat és una de les més emblemàtiques i conegudes de la geografia catalana i es considera un tresor religiós de gran valor artístic. La verge rep el seu nom de la muntanya on va ser trobada, Montserrat, un conjunt de pedres que s’eleven en direcció al cel i que formen una silueta semblant a la d’una serra.

Aquesta imatge de la Verge de Montserrat es tracta d’una talla romànica de fusta de la Mare de Déu i del Nen Jesús de la qual se’n desconeix l’origen. La figura mesura 95 cm i està revestida d’or, a excepció de les mans i les cares, que són negres. És per això que també se la coneix com La Moreneta. Es creu que aquest fenomen és degut a les espelmes que s’han encès durant segles davant de la imatge i que han modificat el color del vernís original.

Quant a la figura, els caps de la mare i del fill estan guarnits amb una corona, mentre que a la mà sostenen diferents objectes. En el cas de la Verge, a la mà dreta hi té una esfera que representa l’univers i la creació i amb l’esquerra fa el gest de posar-la sobre les espatlles del seu fill com a reconeixement de que ell és el Rei omnipotent. En canvi, el Nen Jesús té una pinya a la mà esquerra, que representa la fecunditat i la vida perenne o immortal, mentre que amb la dreta estén una benedicció.

Aquesta estàtua està situada a la basílica de Montserrat, a la part posterior de l’altar principal i al qual s’hi arriba mitjançant unes escales. Allà es pot observar el tron de plata sobre el qual descansa la imatge, construït al segle XX. A la paret del darrera, es troba el Cambril de la Verge, una habitació amb espai per un grup considerable de persones, on es pot pregar al costat del tron. A aquesta cambra s’hi arriba mitjançant una espectacular escala de marbre guarnida amb mosaics i entalladures.

Estudis recents mostren que la cara de la Verge és la original i que era blanca. En canvi, sembla ser que les mans i el nen són d’èpoques posteriors.

La llegenda

La primera referència que tenim de la seva trobada és d’un text que data de l’any 1239. Allà s’explica que, a finals del segle IX, uns pastorets van escoltar una música angelical i veure baixar una llum del cel mentre pasturaven a prop de la muntanya. Van avisar els seus pares, que la setmana següent els van acompanyar junt amb el rector d’Olesa. El fenomen es va repetir i tots en van ser testimonis. Quan el bisbe de Manresa es va assabentar dels fets, va organitzar una expedició al lloc i, dins d’una cova, van trobar la imatge de Santa Maria. El bisbe de seguida va proposar traslladar-la a la catedral de Manresa però, a mesura que la treien de la cova, la imatge es va fer cada vegada més pesada, fins al punt que no la van poder moure. El bisbe va creure que la voluntat de la verge era quedar-se a la muntanya, així que va manar construir una capella on va romandre fins que es va construir l’actual monestir.

La història

L’origen exacte de la talla és desconegut, però la seva troballa l’any 880 fa evident que la muntanya de Montserrat era un lloc sant on hi viatjaven molts peregrins. De fet, es creu que durant la invasió musulmana de la península ibèrica, els devots van amagar la imatge de la verge. D’ençà del seu descobriment, se li van atribuir molts miracles. Aquests es van donar a conèixer arreu del món gràcies, principalment, als peregrins que viatjaven cap a Santiago de Compostela. Va ser tanta la fama i la devoció que a Itàlia hi ha més de cent cinquanta esglésies o capelles dedicades a la Verge de Montserrat. Fins i tot s’hi troben a Mèxic, Perú o Xile. De fet, per tot Sud-Amèrica es troben pobles, monestirs, muntanyes o illes batejades amb el seu nom. A més, el compositor Richard Wagner va contribuir a la fama de la muntanya de Montserrat al fer-la servir per dues de les seves òperes, Parsifal i Lohengrin. Al llarg dels segles, van ser molts els peregrins, artistes i homes sants que la van visitar i venerar. Entre ells es troben sant Antoni Maria Claret, sant Ignaci de Loyola, Goethe, Cervantes, Lope de Vega, el rei Alfons X el Savi, Frederich Stiller, Vicenç Ferrer o els reis Felip II i Carles V, de qui es diu que van morir sostenint a la mà una espelma beneïda per la Verge.

El Papa Lleó XIII va coronar canònicament la Verge de Montserrat l’11 de setembre de 1881 i la va declarar patrona de Catalunya.

La festivitat

El 27 d’abril se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, tot i que la celebració comença el dia abans amb la Vetlla de Santa Maria al monestir. A la tarda, el santuari s’omple de devots, especialment joves, i gaudeixen d’actuacions musicals, lectures i càntics de salms. El dia següent tenen lloc diferents actes com celebracions litúrgiques, balls de sardanes o espectacles dels castellers.

Val a dir que a la Verge de Montserrat se li ha dedicat un himne, «El Virolai», la lletra del qual va ser composta per Mossèn Jacint Verdaguer i amb música de Josep Rodoreda.