A la comarca de la Conca de Barberà, entre els municipis de Vimbodí i l’Espluga de Francolí, es troba el monestir de Santa Maria de Poblet. Aquest monestir és un dels monuments monàstics més importants de tota Europa i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1991. Avui en dia, encara hi viu una comunitat de més de 30 monjos, cosa que manté viva l’espiritualitat de l’indret i permetrà al visitant conèixer de ben a prop les característiques de la vida monacal actual.

El monestir de Santa Maria de Poblet és el monestir més representatiu de la Ruta dels Reals Monestirs de Catalunya i és una joia tant des del punt de vista històric com arquitectònic. Aquest monestir es troba en un paratge molt agradable, al bell mig del bosc de Poblet, en una zona plena de fonts d’aigua naturals i amb una vegetació molt variada.

El monestir es va fundar al segle XII sota les ordres del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. No obstant això, l’edifici que es pot visitar actualment data del segle XIV i a les seves instal·lacions hi van reposar les restes mortals de personatges tan importants per a la història de Catalunya com Alfons el Cast, Jaume I, Pere el Cerimoniós i Martí l’Humà.

El monestir de Santa Maria de Poblet està rodejat per tres fileres de muralles. En arribar al monestir trobem la Porta de Prades, que ens dirigeix a la primera plaça del recinte i és on hi havia la porteria vella que formava part de la clausura exterior. En aquesta part del monestir hi vivien jornalers i altres treballadors. A la plaça hi ha la Capella de Sant Jordi, construïda per voluntat d’Alfons V el Magnànim, i la Porta Daurada que ens dóna accés a la Plaça Major. Aquí hi trobem les restes de diferents edificis com l’hospital de pobres, la creu de l’abat Joan de Guimerà i la Capella de Santa Caterina, d’estil romànic.

El monestir de Santa Maria de Poblet destaca per la seva església, d’art cistercenc. Aquesta rep el nom d’Església de Santa Maria i està formada per una planta basilical de tres naus, un absis amb deambulatori, una bòbila apuntada i un conjunt de capelles. A més, també s’hi pot trobar el refectori, on els monjos es reuneixen per fer els àpats en comú i, entre el refectori i la basílica, hi ha el meravellós claustre del monestir. Aquest claustre quadrat d’estil gòtic data del segles XII i XII. Es tracta d’un passatge cobert que envolta un pati enjardinat i que serveix com a punt de distribució de les sales comunes del monestir. S’ha de tenir en compte que aquest monestir disposa de dos claustres més, el de Sant Esteve i el del Locutori, però no es poden visitar.

El claustre es divideix en quatre naus, una a cada costat del pati enjardinat, i cadascuna comunica amb una part del monestir. A la nau de Ponent hi trobem la porta per la qual accedirem al claustre. A la nau de Migdia es troba l’Església de Santa Maria. A la nau de Llevant hi trobem el Locutori (lloc de conversa dels monjos perquè al claustre s’havia de guardar silenci), la biblioteca (que es caracteritza per les seves finestres d’arc de mig punt) i la Sala Capitular (el lloc de reunió de la comunitat monàstica). A la nau de Tramuntana hi trobem l’accés a l’antiga cuina (on s’hi conserven els grans forns), el refectori (on es poden veure les taules al voltant de les quals mengen els monjos), el templet (on els monjos es rentaven les mans abans d’entrar al menjador) i el calefactor (una petita habitació on hi havia una llar de foc per tal que els monjos poguessin escalfar-se).

Al monestir s’hi conserven obres d’art sacre, la majoria de les quals s’exposen en el museu situat al Palau del Rei Martí. A més, la biblioteca conté un gran nombre d’obres de gran valor històric i cultural entre les quals es poden trobar des de còdex de fa molts segles fins a documents personals de l’ex-president de la Generalitat Josep Tarradellas.

La visita al monestir de Santa Maria de Poblet no només permetrà al visitant conèixer com era la vida monàstica sinó que podrà veure in situ com és la vida dels monjos en l’actualitat. A més, de ben segur que quedarà meravellat per la bellesa arquitectònica d’aquest edifici monàstic i de la pau que es respira en tot el recinte.