La província de Tarragona guarda una població de 24.333 habitants coneguda com a Calafell, nom que significa petit castell. Es troba al Baix Penedès juntament amb dos altres nuclis principals, Segur de Calafell i la Platja de Calafell. El nom del municipi prové del llatí i l’àrab i l’any 999 apareix documentat com l’Espluga de Calafell.

Els avantpassats que pertanyen a la història de Calafell tenen més de 20.000 anys d’antiguitat, sent la cova Balma de la Graiera el principal lloc a destacar del qual s’han extret dades i restes d’una petita comunitat humana que hi residia, caçava i pescava per la zona, concretament al torrent de la Cobertera.

Tot i que a Calafell es poden trobar diversos vestigis de l’època Neolítica, el monument més important és la Ciutadella Ibèrica. És un jaciment arqueològic també anomenat Alorda Park. En ell s’ha aplicat arqueologia experimental des de l’any 1980 pels arqueòlegs Joan Santacana i Joan Sanmartí, però el recinte existeix des del segle VI aC. L’objectiu del jaciment és conèixer la civilització dels ibers i ha sigut reconstruïda per tal d’aconseguir dades sobre aquest tema.

La Ciutadella Ibèrica es troba enfront del mar, en plena Costa Daurada, i interpreta la tribu ibèrica dels Cossetans durant la segona edat del ferro. Està rodejada per muralles que reprodueixen una torre romana, una civilització que va conquerir el recinte. En ser un jaciment on es practica arqueologia experimental, aquest permet veure i entrar a les cases, pujar a les muralles i torres, observar reproduccions d’objectes, etc.

El castell de la Santa Creu de Calafell data l’any 1037 i pertany a l’època medieval. L’edificació va passar a mans de diferents famílies nobles per la situació que per aquell temps sofria la població: reconquestes, repoblacions, expulsions de camperols i, finalment, la formació del nucli històric de la ciutat.

Un cop estructurat el nucli de Calafell, es va construir l’ermita romànica de Sant Miquel de Segur. Segles després, concretament el XIX, va ser edificada l’església de Santa Creu de Calafell. Aquesta, d’estil neoclàssic, es considera Bé Cultural d’Interès Nacional.

Per tal de donar a conèixer els visitants la història del poble pesquer que va ser un dia Calafell, al Passeig Marítim se situa el museu Casa Barral, conservant el passat mariner del municipi i dedicar un edifici a un dels cronistes més importants de Calafell: Carlos Barral.

El turisme és el motor principal de l’economia calafellenca. Al tractar-se d’una ciutat que està al cor de la Costa Daurada, la Generalitat de Catalunya va atorgar a Calafell la Certificació DFT de Turisme Familiar l’any 2006. L’activitat turística va arribar amb força des de l’any 1960, a partir del qual es van començar a edificar apartaments i hotels per tal de rebre turistes de tot el món.

La pesca i l’agricultura de secà, però, van ser els principals desencadenants de l’economia de la ciutat, sobretot els cultius de vinya, de cereals i d’olivers. Totes aquestes categories van quedar en l’oblit quan el sector serveis va acaparar la ciutat de Calafell.

Calafell és un municipi turístic que ofereix tot tipus de propostes d’oci i entreteniment no només a l’època estiuenca, sinó al llarg de l’any. A més, productes de la zona com són el vi i el peix fan destacar la gastronomia de la ciutat oferint la millor qualitat als paladars més exquisits.