El Mirador del Cretaci és un jaciment paleontològic que es troba 8 km a l’oest del Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, concretament a la vall del riu Sallent, on el visitant podrà descobrir com era un ecosistema de fa 65 milions d’anys. Es tracta d’un espai natural situat al cor de la muntanya on es poden observar petjades, nius i ous de dinosaure i algunes restes fòssils de vegetals. De fet, el Mirador del Cretaci és el jaciment de niuades de dinosaure més important de tota Europa, ja que els ous de dinosaure són molt escassos al continent europeu i aquesta regió del Pirineu és una de les zones europees on més ous de dinosaure s’han trobat en bones condicions.

El Mirador del Cretaci és un museu d’entrada lliure molt peculiar: es troba al mig de la natura. Aquest indret és un lloc màgic per als amants dels dinosaures i del nostre passat més remot perquè podran passejar entre petjades, fòssils i ous de dinosaure que s’han conservat en molt bon estat durant milions d’anys i que, en l’actualitat, ens permeten fer-nos una idea de com eren els dinosaures que van habitar el nostre planeta fa gairebé 70 milions d’anys. A més, el visitant podrà gaudir de la natura en el seu estat pur, rodejat de boscos i amb el relaxant soroll dels ocells de fons. Com a dada curiosa, cal apuntar que el resultat de les últimes excavacions que s’han dut a terme en aquest jaciment ha sigut més de 900 nius de dinosaure descoberts, 20 punts amb ossos o fragments de dinosaure i 3 rastres de petjades. Per tant, el valor històric d’aquest jaciment és incalculable.

En aquests moments, el paisatge del Mirador del Cretaci és de muntanya, perquè es troba molt a prop del Pirineu català però, fa més de 60 milions d’anys, els dinosaures que van viure en aquest indret es trobaven al costat de la platja i gaudien d’un clima molt suau, que no tenia res a veure amb el clima actual de la Catalunya pre-pirinenca. En aquells moments, el Coll de Nargó formava part d’una càlida zona costanera plena d’aiguamolls propers a la zona muntanyosa que actualment coneixem com a Pirineus. Per tant, aquesta zona de planes al·luvials i amb petites llacunes va suposar un lloc ideal per a la posta d’ous dels dinosaures.

El jaciment es va descobrir a mitjans del segle XX quan un grup de científics francesos, holandesos i alemanys van desplaçar-se a la zona per estudiar la geologia d’aquesta regió. En aquell moment, algunes de les troballes van ser espoliades i, en l’actualitat, podem trobar restes fossilitzades provinents del jaciment del Coll de Nargó en museus d’arreu del món, encara que també es creu que moltes de les peces espoliades van acabar al mercat negre i en mans de particulars.

L’itinerari del Mirador del Cretaci es pot seguir de manera senzilla degut a la seva clara senyalització i als panells informatius que ens ofereixen tot tipus de dades sobre les restes fòssils, nius, ous i petjades. L’itinerari es pot seguir passejant pels camins, escales i plataformes que s’han integrat perfectament al paisatge i que s’obren pas per la muntanya per apropar-nos a la realitat dels dinosaures i del seu estil de vida.

L’experiència viscuda al Mirador del Cretaci es pot completar amb una visita al Museu dels Dinosaures de Coll de Nargó, anomenat Dinosfera. Aquest museu, situat a la població de Coll de Nargó, té com a objectiu divulgar el valor científic de les troballes que s’han fet durant l’últim segle en aquesta zona de Catalunya ja que moltes d’elles van ser espoliades i no s’han pogut recuperar. Al museu s’hi poden visitar diferents exposicions sobre els dinosaures i, especialment, es pot trobar molta informació sobre la reproducció dels dinosaures segons allò que s’ha pogut saber gràcies als ous fossilitzats que s’han trobat al Coll de Nargó. A més, una de les peces més importants del museu és una reproducció a mida real d’un titanosaure fent el seu niu que respecta la fidelitat científica.

Si sentiu curiositat pels dinosaures i us agradaria veure les seves restes fossilitzades, no us perdeu ni el Mirador del Cretaci ni les exposicions de Dinosfera, perquè de ben segur que us fascinaran.