Sant Cugat del Vallès és una ciutat que pertany a la comarca del Vallès Occidental. Es troba situada entre les serres de Collserola i Galliners, que aporten a la zona una varietat d’entorns naturals típicament mediterranis, en els que predominen els boscos de pins. Però la ciutat té els seus espais naturals propis: zones verdes i parcs urbans, entre els que destaca el Parc Central, situat al centre urbà, i que representa el pulmó verd de la ciutat. Molt a prop es troba el Parc de Collserola, considerat un dels parcs metropolitans més grans del món.

Al territori s’hi han trobat restes arqueològiques i construccions que daten d’entre els anys 2000 i 1500 a. C. Però sembla ser que la població té els seus orígens a la fortalesa romana de Castrum Octavianum (segle IV d. C.) i sobre la que posteriorment, concretament al segle IX, es va construir el monestir benedictí de Sant Cugat. Aquest monument és el més important del patrimoni cultural de la ciutat. Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per una església, construïda entre els segles XI i XII, i un claustre romànic format per més de setanta capitells. A dia d’avui està considerat com un dels més importants d’Europa. Durant el segle XIII es van construir el claustre inferior i la part romànica de l’esglèsia. La resta data dels segles XIV i XV, així com la muralla que envoltava el recinte. La biblioteca del monestir va acollir una col·lecció de manuscrits jurídics que formen el Capitulari de Sant Cugat i dins del monestir encara es poden admirar nombroses obres d’art d’estil romànic, gòtic i barroc. El monestir, a més de gaudir de força influència a nivell cultural, espiritual i polític, va ser determinant alhora de repoblar la Catalunya Nova. Moltes famílies es van establir en zones de cultiu al voltant del monestir, construint masies. Algunes d’elles encara perduren, com Can Rabella (s. XIV), Can Bellt (s. XVI), o la Torre Blanca (s. XVII). L’any 1931, el monestir de Sant Cugat va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El centre històric, que s’estén al voltant del monestir, és una àrea destinada als vianants. Allà, a més de les terrasses, es concentren les cases porxades del carrer Major i el mercat modernista de Pere San. Per la seva part, al casc urbà de la ciutat es poden observar altres emprentes arquitectòniques del període modernista. La Casa Armet i la Casa Lluch, són un parell d’exemples. El terme municipal també compta amb un bon grup d’ermites de diferents èpoques, disseminades pel territori: Sant Adjutori, Sant Crist de Llaceres, Santa Maria de Campanyà, o Sant Medir, entre altres. Algunes rutes de senderisme passen per elles, atravessant boscos i vegetació de ribera.

Un altre dels monuments emblemàtics de Sant Cugat del Vallès va ser el Casino de la Rabassada. A principis del segle XX, a la carretera de la Rabassada, situada al vessant de Collserola més pròxim al Vallès, es va construir un complexe de luxe concebit per a la classe burgesa de l’època. Incloïa un hotel i un casino. Actualment està en ruïnes i només queden algunes restes del que van ser aquestes instal·lacions d’oci.

A Sant Cugat tenen lloc dos esdeveniments relacionats amb el món de les antiguitats. D’una banda, el Mercantic, un espai dedicat a la compra i venda d’articles antics i de segona mà. Des d’antiquaris fins a col·leccionistes, passant per brocanters i artesans de tota mena exhibeixen de dimarts a diumenge, tota mena d’objectes en les més de cent cinquanta paradetes del recinte, ubicat a l’antiga fàbrica de ceràmica. El visitant també pot gaudir de tallers, xerrades literàries, música en directe i d’una àmplia oferta gastronòmica, en la que destaca la cuina de mercat. L’altre esdeveniment és el Vintage Fest. Aquesta fira d’antiguitats s’enmarca dins del Mercantic i té lloc el primer diumenge de cada mes. S’ha convertit en el dia de més afluència de públic i tot un reclam per al turisme de la zona.

Durant segles, Sant Cugat del Vallès va quedar una mica aïllada de la resta de poblacions i l’activita econòmica es basavaen l’agricultura. Com que no tenia accés al cabal d’un riu, la indústria no va arrelar al municipi, mentre que a la resta de Catalunya sorgien noves fàbriques. Però va ser a finals del segle XIX quan la situació va canviar. Amb la construcció de la carretera de Gràcia a Manresa, els santcugatens van poder transportar els seus productes a Barcelona i els barcelonins van començar a interessar-se però Sant Cugat. Va aparèixer el turisme amb els primers grups d’estiuejants, que van edificar torres modernistes. Les urbanitzacions van arribar amb la construcció del ferrocarril. Per desgràcia, durant la segona meitat del segle XX els turistes es van desplaçar a la costa i, mica en mica, Sant Cugat s’ha convertit en una ciutat dormitori de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però si una cosa perdura d’aquell segle són la bona xarxa viària que conserva el municipi i que el té molt ben comunicat amb les poblacions dels voltants, tant per tren com per carretera.

Sant Cugat del Vallès és una ciutat que destaca pel seu caràcter obert, en el qual el patrimoni històric i l’entorn natural privilegiat del que gaudeix conviuen en armonia.